L'entorn inigualable de Llançà

Nom genèric donat als antics paratges de Llançà, zona molt afectada pels aiguats i llevantades. El roquisser litoral presenta intensa esquitositat i un avançat grau de metamorfisme.

Platgeta que s’escau entre Les carboneres i la Farella, acoflada sota mansió de l’industrial Albert Bosch.

La platja del Port està situada en el sector del Port de Llançà. Per ser més exactes limita amb les instal·lacions del Port pesquer i del Port Esportiu a l’est i a l’oest amb la desembocadura del riu Valleta.

La platja té una longitud de 425 metres i una amplada de 30 metres. Per tant tenim un espai actiu de 900 m2 i un espai de repòs de 8100 m2. Pel que fa a la pendent mitjà tenim que és d’un 6%.

Per finalitzar aquest punt afegiríem que en el passeig marítim que destaca per vorejar aquesta platja hi ha l’existència de serveis diversos com l’Oficina de Turisme del Port, cabines telefòniques, una central de telèfons, bars amb terrassa, hotels, restaurants i diversos serveis comercials.

Situació: Al Port de Llançà.
Punts a destacar: Bona qualitat de la sorra i de l'aigua.
Mides: 425m de llargada i 30m d'amplada.
Grau de neteja: Alt. A la temporada alta neteja diària.
Pàrking: Amb gran capacitat i vigilat.
W.C: Instal·lació de mòduls prefabricats.
Creu Roja: Caseta, Torre i embarcació de salvament.
Dutxes: Sí.
Passarel·les: Sí.

Tram costaner de Llançà molt afectat per l’antiga explotació de carbons bituminosos fet que demostra l’antiguitat del terreny. Encara hi resta part d’una cavitat i són visibles els filons negres en el penya-segat. Forma dues platgetes de sorra.

Tram del litoral molt retallat de la Balmeta comprès entre cap de Ras i la Platja de Canyelles, format per diverses raconades i minúscules platgetes, totes flanquejades de baus i esculls.

Platja semi-urbana de sorra fosca molt freqüentada tant pels banyistes com per embarcacions que circulen per la zona .

Platja molt resguardada i cosmopolita flanquejada de pineda i zona residencial. Platja d’ambient familiar i molt concurrida

Situació: direcció carretera de Port de la Selva.

Punts a destacar: bona qualitat de la sorra i de l'aigua.

Mides: 60m de llargada i 12m d'amplada.

Serveis: zona activa de 120 m2 i 600 m2 de zona de repòs.

Esports a practicar: volei, futbol, aeròbic.


Breu descripció: platja estable de còdols i sorra. Pendent mitjà d'un 6%. La Platja Tonyines està situada entre les platges de La Farella i del Cau del Llop. Rebia aquest nom en record dels nombrosos exemplars capturats. Per arribar-hi s'ha de sortir de Llançà en direcció a El Port de La Selva.

Situada en el km 15,5 de la carretera de Portbou presenta unes característiques molt especials que la fan mereixedora de la Bandera Blava.

La sorra és molt fina i de tonalitat dorada. La claredat natural de les aigües està assegurada pel bon funcionament de la estació depuradora d’aigües residuals.

La platja de Grifeu té una longitud de 170 metres i una amplada de 30 metres aproximadament. L’espai actiu és de 420 m2 i el de descans de 720 m2. La pendent miitjana és del 4%.

A la meitat de la platja és troba el cartell informatiu sobre la qualitat sanitària de l’aigua de bany que s’actualitza setmanalment.

Situació: A 15,5km de la carretera de Portbou.
Punts a destacar: Bona qualitat de la sorra i de l'aigua.
Mides: 170m de llargada i 30m d'amplada.
Grau de neteja: Alt. A la temporada alta neteja diària.
Pàrking: Amb gran capacitat i vigilat.
W.C: Instal·lació de mòduls prefabricats.
Creu Roja: Caseta, Torre i embarcació de salvament.
Dutxes: Sí.
Passarel·les: No.

Platja de sorra de petites dimensions situada propera a Farella i a ponent de Canyelles Petites.

Petita cala situada entre roques a prop de la urbanització de canyelles. Destaca la conservació de l’espai vegetal.

Punta i platja sorrenca que assenyala l’inici de la badia llançanenca. Important nucli turístic que consta de dues cales arrecerades per petits contraforts del Puig del Marés i la Torre del sastre que destaquen per la blancúria sorrenca de la platja.

És un dels conjunts arquitectònics més emblemàtics i excepcionals de Catalunya, el monestir romànic de la Mediterrània, situat en un emplaçament únic des del qual es domina tota la península del Cap de Creus, una panoràmica emocionant, de bellesa inigualable.

Construït el segle X, el monestir benedictí de Sant Pere de Rodes és el màxim exponent de l'art romànic a les comarques gironines. Gairebé des dels inicis el monestir va anar acumulant poder i augmentant l’àrea d’influència i de domini fins arribar a controlar els territoris de les dues vessants dels Pirineus. L'edifici més destacable del monestir és la seva església romànica, un temple de creu llatina, amb una nau central de 16 metres, sostinguda per pilars i dobles columnes, que la converteixen en un edifici únic en l'art romànic. També destaquen la torre campanar, construïda al segle XII, i la torre de defensa, de la mateixa època. A finals del segle XVII el monestir comença l’etapa de declivi que el fa víctima d’atacs i espolis en què perd part del seu patrimoni, com la Bíblia de Sant Pere.

En el terme municipal de Port de la Selva, actualment és Centre d’Estudis i una de les seus del Parc Natural del Cap de Creus. La majestuositat de l'arquitectura i la bellesa d'un paratge des del que es domina tota la península del Cap de Creus, fan del conjunt un espectacle per als sentits.

L'entorn de Llançà és ple de mostres que testimonien el remot origen habitat de la zona.

El Dolmen del Puig del Llop, identificat l'any 1999, està situat prop de l'antic nucli altmedieval de Clerzells. Es tracta d'un sepulcre de planta rectangular estreta, amb un corredor probablement de pedra seca que ja no es conserva. El seu túmul és circular i encara és visible.

El Dolmen del Puig d’Esquers. Sepulcre megalític de pissarra i quarsita format per una estança pentagonal estreta i un
corredor actualment no visible. Cronològicament data del 3000 aC.

El Dolmen del Puig Tifell. Descobert el 1996, conserva tres lloses i hi falten la coberta i el probable corredor. El túmul que protegeix i envolta la cambra megalítica del dolmen es conserva en força bon estat.

La Pedra Dreta del Mas Roquer. Megàlit documentat l'any 1615 com a “Pedra Frita” i “Pedra Dreta”. És un dels menhirs més grans del país. Fa 3,60 m. d'altura, té un gruix màxim de 0,76 m i un pes aproximat de 2.660 Kg. Una llegenda diu que la part subterrània és tan gran que, sota terra, la punta arriba a tocar mar.
Al cim hi ha un petit encaix circular que és el testimoni d'una creu de ferro desapareguda.

El Dolmen del Mas de la Mata. Les seves lloses són de granit i està situat en un terreny planer. Tipològicament és un sepulcre de galeria que presenta un compartiment rectangular amb l'entrada de lloses rebaixades i que va ser dividit per a reutilitzacions posteriors.

El Dolmen de Roca Miralles. Amb lloses de granit, està alçat en un terreny planer. Es tracta d'un sepulcre megalític amb una estança de tendència pentagonal. Segurament va enfonsar-se parcialment quan es va construir, i va ser reforçat per poder-lo aprofitar. Cronològicament cal situar-lo cap al 3000 aC.

Figueres, Portlligat i Púbol conformen el Triangle Dalinià, integrat pel Teatre Museu Dalí, la Casa Museu de Portlligat (Cadaqués) i la Casa Museu de Púbol, tres espais que van residència del pintor i lloc d'inspiració i creació del geni del surrealisme.

El Teatre Museu Dalí, inaugurat el 1974, mostra la major part de les obres del pintor i la seva concepció dels espais, dissenyats perquè el visitant s'endinsi en l'univers dalinià, més enllà de l'expressió artística.

La Casa Museu de Portlligat, on el pintor va passar llargues etapes de la seva infantesa i joventut, és un conjunt d'antigues barraques de pescadors, arran de mar, comprades en diferents etapes i unides en forma laberíntica.

El castell de Púbol és un conjunt medieval que durant els anys setanta va ser residència de l'esposa del pintor. A l'ornamentació espectacular de l'interior, se suma la col·lecció d'escultures d'elefants obra del geni.

Empúries és una de les principals porta d’entrada de les civilitzacióons grega i romana a la Península Ibèrica. Les ruïnes van ser descobertes l’any 1908 i des d'aleshores les excavacions arqueològiques han estat continuades. Les successives ciutats grega (Emporion) i romana (Emporiae) mostren també restes paleocristianes. El jaciment greco-romà d'Empúries, al municipi de Castelló d'Empúries (20 km.), està considerat de primera magnitud.

Un altre jaciment de gran valor que presenta restes ibèriques són les Ruïnes d’Ullastret (60 km.), sobre el Puig de Sant Andreu, turó que permet contemplar la serenitat immensa de la plana empordanesa. Ullastret és el jaciment ibèric més important de Catalunya, pel caràcter d'autèntica ciutat de l'emplaçament, que va ser capital, els habitants de la qual rebien el nom d'indigetes.

Finalment, la Ciutadella, de Roses (25 km.), és un recinte de 139.000 m2 en què van conviure diverses civilitzacions des de l'any 776 aC fins a l'època medieval. S'hi poden visitar restes romanes, gregues i romàniques i part de la fortificació exterior, construïda entre els ss. XVI i XVII.

El recorregut per l’Alt Empordà, partint del Port de Llançà, suposa repassar la història del romànic català, en un itinerari en què el patrimoni arquitectònic forma part del paisatge.

Una de les principals joies del romànic és l’Abadia de Santa Maria de Vilabertran, conjunt monumental d’extraordinari interès, avui en dia seu del festival de música clàssica Schubertíades, remarcable per l’església del s. XI, el campanar llombard del XII, i el claustre, dels ss. XII-XIII. S’hi conserva una creu del s. XIV, considerada una de les obres cabdals de l’orfebreria catalana.

La segueix l’abadia de Sant Quirze de Colera, una de les peces més notables del patrimoni de l'època medieval empordanesa i catalana. Es pot afirmar que ja existia al s.IX. La basílica, de tres naus, com la resta del conjunt, presenta estructures de cronologia i estils diversos. Del conjunt destaquen l’església de Sant Miquel de Colera, que data del s. XII i presenta una nau amb absis semicircular a l'extrem de llevant, i l’església de Santa Maria, d'una sola nau.

L’ermita de Sant Silvestre, mostra del més primitiu romànic, pertanyia a Sant Esteve de Banyoles. És una església d'una nau amb volta de canó i amb l'absis exteriorment semicircular on hi ha dues finestres d'arcs de mig punt.

Finalment, Sant Martí de Vallmala, església preromànica consagrada el 1019, l'absis de la qual és l'edificació més vella del terme de Llançà que encara es conserva. És un petit temple d'una sola nau amb absis de planta trapezoïdal i volta de canó.

El Castell de Perelada, d’origen mediaval i avui convertit en Casino, és una de les peces més espectaculars de l’arquitectura fortificada catalana. Reformat en el s. XIX, dels orígens romànics es conserva el claustre. Destaca especialment el convent del Carme, seu del museu del vi i de la biblioteca.

El castell de Recasens és una edificació medieval espectacular, situat a la serra de l’Albera, en un paratge natural d’extraordinari interès, que gaudeix d’unes vistes espectaculars. Es va començar a construir al s. XI i que es va reformar posteriorment en els ss. XIII i XIV. A finals del s. XIX va ser restaurat. Es conserva, entre altres espais, el triple recinte emmurallat, la torre major, torres de guaita, la capella, les cuines i el pati.

El castell de Sant Ferran, de Figueres, va ser la fortalesa més gran d'Europa el s. XVIII i el monument més gran de Catalunya. Es conserven íntegres i en molt bon estat totes les dependències originàries de la fortalesa, començada a construir el 1753. La superfície total del conjunt fortificat, considerat Monument Històric Artístic, són 550.000 m2 i el perímetre exterior fa 3.125 m.

El Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, exhibeix més de 4.000 peces que fan un regressió en el temps de l'imaginari col·lectiu: meccanos, teatrins, cavalls de cartró, cuines, pilotes, baldufes, trens-nines... Peces que, en alguns casos, han pertangut a personatges il·lustres o que formen part de l'iconografia popular.

També a Figueres, el Museu de l’Empordà, creat el 1947, ofereix al visitant un recorregut cronològic per la història de l'art de la comarca, des de la prehistòria fins a la contemporaneïtat, amb especial dedicació a la pintura catalana i empordanesa dels ss. XIX i XX.

A Llançà, el Museu de l’Aquarel·la-Fundació Martínez Lozano, és l’únic de les seves característiques a l’Estat Espanyol.

De la platja del Rastell al racó del Bell Fons. Set quilòmetres de platges per passejar des del mar. La navegació en caiac et permetrà gaudir d'aquesta costa, plena de petites cales i racons.

Llançà ofereix un dels ventalls d'activitats nàutiques més amplis de la Costa Brava, començant pel Port Esportiu que, amb 21 amarradors per a embarcacions de 15 metres d'eslora i 497 per a embarcacions menors, té totes les instal·lacions i serveis necessaris per a fer-hi escala.
Destaquen especialment les activitats subaquàtiques, a càrrec d'empreses especialitzades en submarinisme que mostren l'apassionant fons ingràvid del Cap de Creus.
Val assenyalar també les activitats de piragüisme i caiac, que es practiquen en un àrea de 7 quilòmetres des de la Platja del Rastell fins al racó del Bell Fons; el windsurf; la vela; el catamarà, o les simples i altament suggerents passejades en barca.

El golf és una altra dels esports que es poden practicar a l'Alt Empordà en contacte amb la natura. Dos camps professionals, a Navata i a Perelada, ofereixen dissenys espectaculars i els serveis més complets per a la pràctica golfística. El camp de Torremirona, a Navata (36 km), presenta un par 72 i el de Perelada (17 km), par 71. Completa l'oferta el Pitch&Putt de Castelló d'Empúries (20 km), també amb un recorregut de 18 forats, totalment planer i força compacte.

Pel qui somien en volar amb el seu cos, en experimentar sensacions úniques, al límit, i en saber què se sent desafiant la gravetat o jugant amb ella, Empúriabrava, a només 25 km de Llançà, es troba el millor centre de paracaigudisme del món.

Agafa aire, submergeix-te i deixa que els teus sentits gaudeixin de la sorprenent vida submarina de Llançà i el cap de Creus. Et captivarà el silenci de la bellesa en un passeig ingràvid.

Tu i un bon calçat. L'equip necessari per descobrir els paisatges que voregen el municipi. Endinsa't en alguns dels paratges verges del massís de l'Albera i del cap de Creus. Descobreix la vegetació, observa la fauna, identifica les aus i viu el paisatge. Turonets, muntanyes o barrancs. Tu poses els límits.

Coll de les Portes: mirador de la vall de Llançà.
Puig d’Esquers: el pic més alt del municipi de Llançà. Un gran mirador.
Riera d’en Prim: conserva gairebé tot l'any un mínim cabal d'aigua.
Mirador del Coll Perer: panoràmiques del Port de Llançà i del Port de la Selva.
Cap Ras: queda dividit per les delimitacions de terme de Colera (nord) i Llançà (sud). Presenta una gran riquesa paisatgística i de vegetació. S´hi poden trobar dunes, vegetació típicament litoral i antigues
construccions duaneres.
Riera de Valleta: típica riera del Cap de Creus. Només s'omple només amb les pluges.

El Cap de Creus sintetitza la singularitat i la riquesa del patrimoni natural de l'Alt Empordà. Convertit en el primer parc natural marítim-terrestre des de 1998, és un dels espais de major interès ecològic i paisatgístic del país pel valor únic dels d’ecosistemes marins, les formacions geològiques d'una bellesa visual incomparable i els endemismes de fauna i vegetació.

Els Aiguamolls de l’Empordà, un dels més importants de la Mediterrània, majoritàriament situat al terme municipal de Castelló d'Empúries, és un espai emblemàtic de convivència entre aigua, terra, ésser humà i natura. El principal atractiu faunístic són les prop de 350 espècies d'aus, moltes protegides, de les quals una vuitantena hi nidifica de forma regular. Quant a la vegetació, de gran valor biològic i també paisatgístic, combina conreus d'arròs i zones de pastura.

La serra de l’Albera, al tram més oriental dels Pirineus, és Paratge Natural d’Interès Nacional. S’obre a les dues bandes de les frontera, amb vegetació de tipus centreuropeu, com fagedes i rouredes, en el sector oest, i de tipus mediterrani –suredes i brollers- a l’est. Cal destacar-ne dos endemismes animals de gran interès, la tortuga mediterrània i la vaca de l’Albera. Quant a la tortuga mediterrània, a Garriguella es pot visitar un centre de reproducció dedicat a l'espècia, per potenciar-ne la cria, protegir la població natural i reforçar-ne la protecció i conservació.

Tots tres espais es presenten en condicions òptimes per al recorregut dels visitants i ofereixen escenes de gran impacte cromàtic.

Punt d'inici i d'arribada: Plaça de la Vila.
Desnivell: 50 m.
Durada: 1,45 h.
Dificultat: baixa.
Tipus de camí: asfaltat, pista i corriol.

Descripció: Sortint de la plaça de la Vila de Llançà, des de la font, ens dirigim al carrer Gardissó (des del carrer Estela), que ens du a les escoles des d'on pujem fins a la font d'en Falcó (darrera de l'institut). De la font anem cap a la ribera d'en Prim i baixem pel seu cantó fins a arribar a la ribera de Valleta, per sota d'un túnel. No deixem de resseguir-la en direcció a mar fins que ens desviem a la dreta, a l'alçada de l'antic camp de futbol (ara Valvi), per prendre el carrer Figueres i arribar a la plaça d'en Santiago Soler. Des d'aquesta ens dirigim de nou a la plaça Major, passant pels carrers la Creu, la Unió, Muralla i Dins la Vila.
Els llocs d'interés de la ruta són: Torre del Campanar, Font d'en Falcó, Ribera d'en Prim, Torre de la Plaça, Font de Creus i Ribera de Valleta.

Punt d'inici
Capella port de Llançà o Aparcament de cap Ras, N-II Llançà a Colera km 14,5
Lloc d'arribada
Capella del port de Llançà.
Desnivell (metres) - 30 metres
Durada (hores i minuts) - 2’45 h.
Grau de dificultat - Baix
Tipus de camí - (corriol, pista..) Carretera, corriol i pista


Descripció de l'itinerari:
Des de la capella del port de Llançà ens dirigirem al passeig pel carrer Castellar i llavors cap a la urbanització Sant Carles. D'allà cap a les platges de Sant Jordi, Grifeu i Canyelles per arribar a cap Ras. Resseguirem tot el litoral i tornarem pel mateix camí.

Llocs d'ineterès:
Capella del Port, Cap Ras, Platges

Punt de sortida i punt darribada: Torre de la Plaça de la Vila - c. de la Sardana.
Desnivell: 409 m. (Coll del Perer).
Durada: 4.15 h.
Dificultat: mitjana - alta.
Tipus de camí: pista - carrerada - corriol.


Descripció de l'itinerari:
Sortint de la torre de la Vila en direcció al Puig Pinyers, on hi ha un antic molí de vent. Tot seguit s'agafa una pista que condueix fins a la ribera d'en Prim. Un cop travessada la ribera es comença a remuntar la pujada cap al coll del Perer. Baixem al poblat de la Vall de Santa Creu i continuem fins a la platja pel camí de la ribera. Tornem pel GR-92, el camí de ronda, fins a Llançà.
Els llocs d'interés de l'itinerari són: Torre de la Plaça, Molí de Vent, Ribera d'en Prim, Carrerada Medieval, Barraques de vinya, Mirador de Coll Perer i La Vall de Santa Creu.

Punt d'inici:
Valleta, N-II km 18 (o plaça vila)
Lloc d'arribada:
Valleta, N-II km 18 (o plaça vila)
Desnivell (metres) - 270 m
Durada (hores i minuts) - 2 h.
Grau de dificultat - Mig
Tipus de camí (corriol, pista...) - Pista


Descripció de l'itinerari:
Des de Valleta, agafarem el camí que puja per la ribera de Valleta fins a Sant Silvestre. Un cop a l'església, seguirem en direcció al coll de les Portes. Abans d'arribar-hi, tenim l'opció de prendre el camí que puja fins al dolmen del Puig del Llop. I retornar pel mateix camí per seguir l'itinerari. Un cop arribem al coll de les Portes prendrem el camí que baixa a Sant Genís del Terrer. Seguirem per la carena del clot de Valleta per arribar de nou al veïnat.

Llocs d'interès:
Sant Silvestre de Valleta, Dolmen del Puig del Llop, Sant Genís del Terrer, Valleta

Punt d'inici: Continua l'itinerari anterior del Puig d'Esquers seguint el GR-11 enlloc del Mas Guanter.
Lloc d'arribada: Sant Quirze de Colera.
Desnivell: 220 m.
Durada: 2 h.
Dificultat: mitja.
Tipus de camí: corriol i pista.


Descripció: Seguim el GR-11 fins a Vilamaniscle, des d'on, guiant-nos per les indicacions, prenem la pista cap a Sant Quirze de Colera. Seguint durant 1,5 km aproximadament, trobem el menhir o pedra del Mas Roqué. Continuem fins a l'abadia de Sant Quirze de Colera, des d'on a ponent, i a poca distància, es pot veure l'església romànica de Santa Maria.
Els llocs d'interés de la ruta són: la pedra dreta, Sant Quirze de Colera, Sant Pere de Besalú i Santa Maria de Colera.

Punt d'inici: Cap d'Híger
Lloc d'arribada: Cap de Creus

Descripció de l'itinerari:
Camí de gran recorregut que va del Cantàbric al Mediterrani a través de la vessant sud dels Pirineus. Compta amb 825 Km dels quals 335 Km corresponen als trams andorrà i català.

Punt d'inici: Portbou (Tram Català)
Lloc d'arribada: Ulldecona (Tram Català)

Descripció de l'itinerari:
Camí de gran recorregut que forma part del sender europeu E-10 (Mar Bàltic-Mediterrani). El tram peninsular comença a Portbou i passa per Catalunya, País Valencià, Múrcia i continua per Andalusia, resseguint tota la costa Mediterrània tan a prop del mar com és possible.

Punt d'inici i d'arribada: Torre de la Plaça de la vila.
Desnivell: 100 m.
Durada: 1.15 h.
Dificultat: baixa.
Tipus de camí: carrers asfaltats.


Descripció de l'itinerari:
Partint de la Torre cap al carrer Dins la Vila, baixem pel carrer de la Muralla i comencem a pujar pels carrers Afora, del Pi i la Torre fins a la plaça on hi ha el molí de vent, per arribar a l'era (plaça on hi ha un plafó del Parc Natural del Cap de Creus) i observem el turó del Damunt i el mas d'en Gifre. Baixem pel carrer Sant Vicenç fins a arribar a l'antic palau de l'abat (del monestir de Sant Pere de Rodes) i l'església de Sant Vicenç. Des del carrer Rafel Estela (antic carrer del mar) i Picasso arribem a la torre de defensa passant per l'aparcament i per la part del darrera de la Casa de Cultura.
Els llocs d'interés de l'itinerari són: Torre de la Plaça, Arbre de la Llibertat, Església Nova (Sant Vicenç)
carrer Muralla, Molí de Vent i Palau de l'Abat.

Punt de sortida i arribada: Plaça de la Vila de la Llança (km. 18 de la N-II).
Desnivell: 605 m.
Durada: 5.30 h.
Dificultat: mitja-alta.
Tipus de camí: pista i corriol.

Descripció: Des de la plaça de la Vila de Llançà ens dirigim cap a Sant Silvestre. D'allà seguim el GR-11 fins a deixar-lo per seguir cap al mas Guanter, just a sota de puig d'Esquers (si continuem pel GR-11, seguim l'itinerari 2.1 Puig d'Esquers). A mitja pujada ens desviem a l'esquerra per visitar l'ermita de Sant Martí de Vallmala i tornem pel mateix camí per continuar la ruta. Un cop al puig d'Esquers gaudim de les vistes i visitem el dolmen. En baixar ens desviem a l'esquerra fins a arribar a Sant Miquel de Colera, i tornem pel mateix camí fins a retrobar la cruïlla per reemprendre de nou el recorregut. Resseguint la carena pel puig del Llop i puig Tifell, trobem el dolmen de puig Tifell. Anem perdent desnivell per la serra del Socarrador fins arribar a l'Argilera des d'on, tot vorejant el mar, arribem al Port.
Els punts d'interés de la ruta són: Sant Silvestre de Valleta, Sant Martí de Vallmala, Puig d'Esquers, Dolmen del Puig d'Esquers i Sant Miquel de Colera.